مرگ در بهار

La mort i la primavera és molt bo. Terriblement poètic i terriblement negre. Amb el meu estil dara: primera persona i procurant dir les coses de la manera més pura i més inesperada, escrivia Mercè Rodoreda a Joan Sales, arran de presentar-la al Sant Jordi 1961. Aquesta obra diferent, inesperada, plena de símbols inconscients també era de les que desborden els criteris dels jurats. Tot el 1962 Mercè Rodoreda la retreballarà lluitant amb ella com si mhi anés la vida. Quan us donaré La mort us donaré una obra mestra, promet a J Sales. Vint anys després ho anava a complir: Abans que res enllestiré La Mort, falta poquíssim, ens havia dit poques setmanes abans de morir...